Problemes mediambientals

La tecnologia espacial ajuda a trobar aigua a l’Àfrica
L’avanç del desert del Sàhara a l’oest de Nigèria està castigant a milions de persones, a les que cada vegada arriben menys subministres d’aliments i aigua. La situació és més greu, però al menys la tecnologia espacial ha ajudat a pal·liar els problemes. Gràcies a les dades recollides pels satèl·lits de l’Agència Espacial Europea desplegats sobre aquesta zona es pot detectar el 100% de les aigües permanents i fins el 75% de les semipermanents, les que s’assequen per falta de pluviositat.

L’Agència Espacial Europea està molt interessada en la detecció d’aigua donat la desertització també avança en països com Espanya, on ja amenaça a més del 30% del territori, sobretot a tres comunitats, com són Múrcia, València i Canàries.



L'aigua - un recurs essencial i escàs
L’aigua és un recurs essencial que permet la vida en el planeta i forma part de tots els éssers vius que l’habiten. És per tant, un element vital per a la subsistència del medi així com per la supervivència de tots els éssers vius. Però també és un recurs limitat. No tota l’aigua del planeta és disponible pel consum humà: un 96,5% és aigua salada i l’1,7% es troba a les glaceres, els icebergs i els pols. D’aquesta manera, només ens queda l’1,8% del total d’aigua, a la qual per al seva ubicació no sempre es pot accedir.

Però no només la quantitat és important, també ho és la qualitat de l’aigua. La contaminació de l’aigua és un problema molt important tant a nivell local com a nivell global. Aquesta contaminació deguda als abocaments de substàncies contaminants procedents de les activitats urbanes, industrials i agrícoles malmet la qualitat de l’aigua i per tant afecta als ecosistemes i als organismes que hi viuen, inclosos nosaltres. La llista de substàncies que poden anar a parar a l’aigua, contaminar-la greument i provocar-nos problemes de salut és llarga: herbicides, nitrats, fosfats, substàncies químiques, metalls pesants com el plom, hidrocarburs com el petroli... i alguns d’aquests es troben també en productes d’ús quotidià: tintes, productes químics de neteja, productes de bricolatge...


Perill d’extinció
Cada dia que passa hi ha menys balenes als oceans. Aquestes balenes van morint poc a poc no ja sols per la caça de japonesos o noruecs, sinó per altres mil raons: la contaminació acústica que les deixa sordes, acabant amb el sentit que les és més útil, els plàstics que s’empassen i les asfixien, l’escalfament global dels oceans que acaba amb el seu aliment, el plàncton, la disminució de la capa d’ozó que els causa càncer de pell, els verins químics que passen als seus fills a través de la llet de les mares.... Quan la última balena mori, el nostre planeta haurà perdut més que biodiversitat.

Però les balenes no són les úniques que veuen a prop la seva fi. Per desgràcia avui dia hi ha masses espècies animals i vegetals en perill d’extinció i la velocitat a la qual s’extingeixen va en augment.

Esperem que algun dia l’ésser humà arribi i s’adoni que no podem viure amb tants éssers vius en perill d’extinció, ja que sense ells no podríem seguir vivint nosaltres.



Globus ozó
Les autoritats d’educació i desenvolupament sostenible de la província ubicada a l’Aeroport Internacional Malvinas Argentinas, van llançar el globus d’ozó sondeig orientat a la mesura de la quantitat d’ozó en altura.

El director de ciències i tecnologia, Sergio Luppo, va explicar que “es llança una sonda que té uns sensors que mesuren la quantitat d’ozó, la temperatura i la direcció del vent amb la ubicació del globus. I aquesta informació permet fer un perfil de l’ozó, des del terra fins 24 mil metres, de com va variant la concentració del gas i la temperatura, i així poder fer diferents models”.

Sergi Luppo va defensar tota aquesta recerca dient que “ la producció mundial de CFCs, perjudicials per a la capa d’ozó que protegeix la Terra, va baixar prop d’un 50% en el període 1995-1999. Però l’ozó no s’ha recuperat, ni de bon tros. A final del 2000 els científics preveien que en 10 anys es començarà a tancar el forat a la capa d’ozó i que al 2050 s’hauria recuperat del tot. Per desgràcia ja s’ha produït uns certs danys: a Punt Arena (Xile) la ciutat més meridional del món entre 1994 i 2001, els càncers de pell havien augmentar un 66%”.


La NASA mesurarà el CO2 amb un satèl·lit
D’acord amb els enregistraments duts a terme per l’institut Goddard d’estudis espacials, les temperatures de l’aire van augmentar fins 14,43ºC l’any 2001.

En general, s’observa a tot el món una tendència a mostrar temperatures superiors a les mitjanes històriques calculades.

És per això que ’agencia espacial norteamericana posarà en òrbita el proper 23 de febrer un satèl·lit que mesurarà els nivells de diòxid de carboni de l’atmosfera, ja que acumulacions d’aquest gas estan considerades com el principal causant del canvi climàtic. L’Observatori Orbitador del Carboni, que serà llançat a l’espai des de la base Vanderberg de California, permetrà als experts saber on, com i en quines quantitats s’acumula aquest gas tan nociu per determinar els seus efectes al planeta.



RECURSOS
A. En relació a la contaminació de l’aigua,
- Meteoeduca
- Salvem la Terra
- Depuradores verdes

B. En relació a la pèrdua de biodiversitat,
- Salvem la Terra
- Biodiversitat

C. En relació al canvi climàtic,
- Viquipèdia
- Què passa?
- Salvem la Terra

D. En relació al forat de la capa d’ozó,
- Viquipèdia
- Salvem la Terra

E. En relació amb la desertització,
- Viquipèdia
- Més que un problema mediambiental
- Salvem la Terra